About


Relief Maps, una eina metodològica per a la recerca en ciències socials amb una perspectiva interseccional

Els Relief Maps o mapes de relleus de l’experiència són una eina metodològica pensada per a estudiar les desigualtats socials amb una perspectiva interseccional relacionant tres dimensions: la social (posicions o identitats de gènere, classe social, etnicitat, edat, etc.), la geogràfica (llocs de la vida quotidiana) i la psicològica (efectes sobre les emocions). La interseccionalitat és una teoria que defensa que no es pot entendre l’experiència de l’opressió amb un sol marc explicatiu (sigui el gènere, la classe social o l’etnicitat), sinó que cal comprendre que aquests diferents eixos es relacionen i que és la seva intersecció el que condiciona les nostres experiències. Aquest és el fonament dels mapes de relleus de l’experiència i l’objectiu principal per a fer-los servir.

Orígens

El desenvolupament d’aquesta metodologia sorgeix en el marc de la investigació doctoral en geografies feministes de Maria Rodó de Zárate, en concret en relació amb l’accés de la joventut a l’espai públic urbà en una ciutat mitjana de Catalunya, Manresa. La diversitat de la joventut en relació amb el gènere, l’orientació sexual, l’origen, la classe social o l’edat demanava alguna eina que permetés sistematitzar les experiències que la mateixa joventut relatava. Les noies sentien por de l’espai públic pel seu gènere, però algunes noies d’origen marroquí, per exemple, no sortien de nit i, per tant, no tenien por. Per a altres noies que eren lesbianes, la por que sentien també era de patir agressions homòfobes, fet que en condicionava de manera molt important l’accés a l’espai públic. Els nois en general no tenien por, però els gais compartien aquesta percepció de vulnerabilitat amb les noies lesbianes. També hi tenia molt a veure el barri on vivien, i si era més perifèric o central. Així, la diversitat entre la joventut era un punt fonamental, però també la qüestió emocional, ja que les restriccions d’accés no eren físiques o directes, com podrien ser prohibicions explícites o multes, sinó que eren condicionades pel fet de sentir por, control o exclusió. A més, el lloc era un factor primordial. Gais i lesbianes moltes vegades no podien mostrar afecte en l’espai públic perquè a casa seva no ho sabien; altres vegades no podien perquè no volien dir-ho a la feina i ser visibles a l’espai públic podia implicar que alguna persona els veiés. Els llocs, doncs, feien variar els efectes que tenien les posicions en relació amb el gènere, l’origen o l’orientació sexual, i calia comprendre’ls de manera relacional però també com a constituents de les mateixes dinàmiques de poder.

Les tres dimensions de la desigualtat

En aquest context sorgeixen els Relief Maps com a eina per a recollir dades sistematitzades sobre l’experiència a partir de diferents posicions i segons el lloc. Les emocions han estat històricament menystingudes en l’estudi sobre les desigualtats socials, però hi ha moltes formes de discriminació que només es poden identificar a partir d’aquesta dimensió: la humiliació, la por o la percepció d’exclusió serveixen com a indicadors fonamentals de desigualtats. En relació amb els llocs, la perspectiva geogràfica tampoc no acostuma a ser present en els debats sobre interseccionalitat, però és justament el lloc el que actua com a motor de les dinàmiques interseccionals i el que ajuda a comprendre-les de manera més fluida i canviant. No implica el mateix ser dona jove quan ets a casa de la família, tornant a casa sola de nit o d’escalada amb les amigues. I segurament la dinàmica és ben diferent si aquesta noia és blanca, migrada o transsexual. És justament aquest dinamisme entre posicions, llocs i emocions el que volen recollir els mapes de relleus de l’experiència i el que visualitzen de manera simplificada.

Elaboració en paper

Les persones participants en aquesta recerca elaboraven una taula en què havien de pensar com se sentien per a cada lloc (uns llocs triats com a rellevants en la seva quotidianitat) i segons cada posició (vegeu la imatge 1). El pas següent era classificar els llocs en quatre tipus per a finalment dibuixar el propi mapa (vegeu la imatge 2). Sense necessitat d’entrar en el detall, la comparació entre mapes ja mostra clarament quins són els relleus del privilegi (vegeu la imatge 3). Aquest exercici implicava una profunda reflexió sobre la pròpia experiència que moltes vegades comportava una presa de consciència sobre la pròpia situació personal, sobre la discriminació però també sobre el privilegi (per a una explicació més detallada, vegeu Rodó de Zárate 2014, 2015, 2017 o ‘Publicacions relacionades’).

La creació dels Relief Maps en paper continua essent útil per a entorns en què hi ha prou temps, la mostra és reduïda o en els quals es prioritza un espai col·lectiu per al debat i la posada en comú. La utilització de papers i llapis de colors és també una bona eina per a fer servir amb col·lectius determinats, i tant la lletra com el dibuix final poden aportar informació complementària molt valuosa.

Imatge 1: Taula sobre llocs i posicions de la Carla, noia lesbiana blanca de disset anys.
Imatge 2: Relief Map de la Carla, noia lesbiana blanca de disset anys.
Imatge 3: Relief Map del Nil, noi blanc heterosexual de vint-i-un anys.

Desenvolupament digital

Si bé aquesta eina, fortament fonamentada en les teories feministes interseccionals i els debats en geografia feminista, era molt útil per a fer recerques qualitatives i per a la docència en ciències socials, el fet de ser en paper i implicar el dibuix a mà en dificultava molt l’ús amb mostres grans. La visualització també era força limitada, ja que moltes vegades s’havien de passar «a net» els mapes perquè els originals eren incomprensibles.

Per aquest motiu, gràcies al suport de la Universitat Oberta de Catalunya, hem desenvolupat aquest web que vol facilitar l’ús dels mapes de relleus de l’experiència, i aportar així noves eines i noves possibilitats per a estudiar les desigualtats.

Vegeu el “Funcionament” o bé visualitzeu el vídeo per a una explicació sobre com s'utilitza el web.

 

Diversitat d’usos

Els mapes de relleus de l’experiència sorgeixen en l’àmbit acadèmic i en concret per a l’estudi en ciències socials des d’una perspectiva feminista inteseccional, però el model que proposen pot ser útil per a molts altres àmbits, ja que la qüestió de les desigualtats socials, les emocions i els llocs és un tema transversal. Tot i que la base teòrica es fonamenta en els estudis de gènere, es poden fer servir per a tractar qüestions com l’LGTBIfòbia, la islamofòbia, el classisme, el poder adult, el racisme, la xenofòbia, la discriminació per raó de diversitat funcional, de nacionalitat, etc. A continuació s’enumeren algunes possibles aplicacions per àmbits:

  • Recerca en ciències socials: estudi de l’experiència viscuda de les desigualtats socials en temes com el dret a la ciutat, la violència masclista, la discriminació laboral, l’assetjament escolar (bullying), la por de l’espai públic, el racisme institucional, etc.
  • Recerca en ciències de la salut: estudis sobre l’efecte de certes malalties sobre les emocions en diferents espais o els efectes sobre la salut que té el fet de patir discriminacions.
  • Docència: ús dels mapes de relleus de l’experiència com a eina pedagògica per a treballar qüestions com la interseccionalitat mateixa, les relacions de poder, les geografies socials i culturals, les relacions concretes entre eixos o metodologies qualitatives.
  • Consultoria: elaboració de diagnosis per a plans d’igualtat, LGTBI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) o sobre interculturalitat per a administracions o organitzacions.
  • Gestió d’empreses o organitzacions: elaboració de projectes sobre salut laboral, plans interns o reflexió sobre les dinàmiques internes de gestió de conflictes.
  • Acció social: elaboració de projectes encarats a l’acció sobre col·lectius concrets o sobre la ciutadania en general. Poden ser tant per a la reflexió sobre la pròpia posicionalitat en organitzacions que treballen pel canvi social com per a campanyes de sensibilització.