Funcionament

                                       

 

Aquest web vol facilitar l’ús de l’eina Relief Maps per mitjà de les possibilitats que obren les noves tecnologies.Els Relief Maps eren pensats per a fer-se en paper (vegeu Sobre els Relief Maps), però aquest fet en dificultava l’ús per a grans mostres, i també implicava certes dificultats per a gestionar les dades i visualitzar-les. Amb aquest web, els mapes apareixen com una eina digital que permet estudiar les desigualtats socials amb una perspectiva interseccional, geogràfica i emocional utilitzant la tecnologia per a facilitar les tasques de recollida de dades, codificació, transcripció, anàlisi dels resultats i visualització.

Al vídeo de més amunt pots veure com funciona l'eina d'una forma ràpida i senzilla.

Com a investigador/a, pots fer servir els Relief Maps amb dues finalitats bàsiques.

1. La creació de projectes per mitjà d’un model propi de Relief Maps.

Al web s’ofereix l’opció de crear un projecte propi de Relief Maps que pot servir tant per a una investigació acadèmica com per a un projecte relacionat amb la consultoria per a administracions, la gestió d’organitzacions i empreses, com per a la docència o l’acció social d’associacions i col·lectius.

Crear un projecte és ben senzill. Des de la secció Crear es pot crear un model propi de mapa, enviar l’enllaç a les persones participants en el projecte i, entrant com a usuari o usuària, veure tots els Relief Maps que s’han fet i baixar-se un PDF o un Excel amb totes les dades que hi han omplert.

En primer lloc, cal crear-se un usuari per a poder accedir a aquesta funció. Les qüestions que es poden triar per a dissenyar el model propi són les següents:

• Sobre quins eixos es vol treballar? Amb una perspectiva interseccional, tots els eixos són rellevants com a constitutius de les experiències de les persones, siguin en relació amb l’opressió o amb el privilegi. Així, el gènere, l’edat, l’orientació sexual, la classe social, la identitat religiosa, l’etnicitat o la diversitat funcional són eixos que condicionen la situació que viuen les persones, encara que alguns ho facin de manera molt intensa i d’altres, menys. Es proposen uns eixos predeterminats sobre els quals es pot treballar, però sempre se’n poden crear de nous segons el context i les preguntes de recerca. Per exemple, es pot incorporar la qüestió de la llengua, la ideologia o la nacionalitat com a eixos que s’han de treballar. Cal tenir en compte que, com més eixos es tinguin en consideració, més complexitat tindrà el Relief Map. Això implica que els resultats poden ser molt aprofundits però també que les persones que hagin de fer un mapa propi necessitaran més temps i dedicació.
• Sobre quins espais es vol treballar? El lloc és una dimensió fonamental per als Relief Maps, però es pot considerar de maneres molt diverses. Per a una recerca es pot voler que les persones participants triïn lliurement els espais rellevants per a la seva vida quotidiana, però també es pot preferir que hagin de respondre sobre alguns espais en concret, com «casa» o «feina». També es poden triar àmbits (com el sanitari o l’educatiu) sense especificar un lloc concret. I també es poden incorporar espais, no com a llocs físics, sinó com a entorns socials, com per exemple «relació amb la parella», «família» i «amistats». Així, tant es poden seleccionar els llocs concrets com es pot deixar obert perquè les persones participants els triïn. Sobre aquest punt, també, com més se n’incorporin, més complexitat hi haurà.
• Quins elements es volen incorporar? Els Relief Maps, en la concepció inicial, només preveien la possibilitat de tenir dades qualitatives escrites sobre una taula que relacionava identitats i llocs (vegeu Sobre els Relief Maps) i el mapa final. En aquest web, per a cada identitat i lloc hi ha un apartat fix en què la persona participant pot escriure com s’hi sent («com et sents pel fet de ser jove a la feina?»), però es pot demanar que les persones hi vinculin també emocions concretes d’una llista. Això permet que, un cop es tenen les dades per a ser analitzades, es pot cercar, per exemple, quins perfils de persones han dit que sentien «por» i en quins espais. També es pot demanar que ho expressin amb emoticones. Tot plegat va acompanyat del punt que han de posar més amunt o més avall en relació amb el benestar o malestar que senten en cada lloc per a cada identitat.
• Quines dades es volen demanar? També hi ha la possibilitat de demanar dades de perfil a les persones entrevistades. Aquestes dades mai no apareixen als mapes finals, perquè es vol no fer ús de les categories socials (com dona, home, trans) per a la visualització, sinó de les estructures de poder (gènere). Tot i això, per a fer una recerca potser és necessari saber com s’identifiquen les persones en els diferents eixos. Per aquest motiu, també es poden triar quines dades de perfil es demanen. S’ofereixen unes opcions predeterminades, però sempre es poden modificar, treure o afegir. En aquest sentit, no han de coincidir forçosament els eixos de les dades de perfil amb els eixos sobre els quals es vol fer el mapa de relleus de l’experiència. Per exemple, es pot voler fer un mapa sobre qüestions de diversitat funcional i gènere, però en el perfil es poden demanar altres dades, com l’edat, l’orientació sexual o l’origen.

2. L’ús dels mapes de relleus de l’experiència a partir de models ja creats.

Si l’objectiu no és fer un projecte propi i molt concret de Relief Maps, una opció ràpida i senzilla és aprofitar els models que es proporcionen a la pàgina principal del web. Les opcions són més restringides però tracten sobre temàtiques diferents i el seu ús és ben senzill. Només cal llegir les característiques de cada model, triar el que s’adapta més a les necessitats concretes i fer clic a Utilitza el model. Les persones a qui s’enviï l’enllaç podran omplir el propi mapa i se’n rebran igualment les dades.

Aquesta opció també obre la possibilitat que persones a títol individual facin el seu Relief Map, fent clic a Participa-hi en un dels models ja dissenyats. Aquesta funció és pensada per a poder provar com a usuari o usuària com funcionen i per a persones que vulguin fer aquest exercici sense necessitat de crear un projecte ni rebre dades d’altres persones que hi participin.